top of page

Teràpia psicològica

 

A vegades, en el dia a dia de les persones succeeixen esdeveniments que no es preveuen. Aquests fets poden desajustar la vida quotidiana d’una persona i produir el desenvolupament d’algun trastorn. Cada persona té unes característiques de personalitat, que lligades amb les experiències i aprenentatges de la vida, es creen unes tècniques d’afrontació dirigides als problemes.

 

Tot i que cadascú té maneres diferents d’afrontar les adversitats, a vegades succeeix que és tan gran el problema que, un mateix no el pot afrontar. És a qui, quan és necessària una intervenció psicològica i, per tant, una teràpia conduïda per un psicòleg.

 

En les meves teràpies a Girona, s’aborden diferents trastorns:

PSICOLOGIA CLÌNICA

Terapia de Parella Girona

Trobem un primer grup anomenats trastorns d’ansietat, en els quals el símptoma més identificatiu és l’ansietat.

 

I què és l’ansietat?

 

L’ansietat és una resposta fisiològica (palpitacions, taquicàrdia, sudoració freda, tremolor a les mans, mal de panxa, mareigs, sensació d’ofegaments, tensió  muscular) del nostre cos. Aquesta ansietat és protectora, ja que ens posa en alerta i ens prepara físicament per actuar. Aquesta actuació potser; lluitar, fugir o quedar-se quiet. Per tant, aquesta ansietat que acabo de descriure tothom l’ha experimentat.

 

El problema sorgeix quan l’ansietat que un mateix percep és desproporcionada a l’estímul que té al davant. És a dir, quan una persona pateix els símptomes físics, descrits anteriorment, davant de situacions que no requereixen aquestes respostes. Per posar un exemple: No seria adequada la fugida (resposta d’ansietat) davant de un colom que està en una gàbia.

 

Un cop entesa l’ansietat, és desglossen un seguit de trastorns:

TRASTORNS D'ANSIETAT
FÒBIA SIMPLE

És la reacció que provoca una por intensa i desmesurada dirigida a un estímul concret (situació o objecte). La persona pensa i actua com si l’exposició a aquell estímul pogués produir una conseqüència negativa. Es per això, que la persona evita exposar-se a l’estímul.

 

Els estímuls concrets, és a dir, els tipus d’objectes o situacions són:

 

  • Animals (insectes, rèptils, mamífers)

  • Ambiental (fenòmens atmosfèrics i naturals)

  • Sang / injeccions / mal (veure ferides, sang o intervencions quirúrgiques)

  • Situacions (transports públics, ascensors, cotxes)

  • Altres (tenir por a vomitar, a tenir malalties)

Es caracteritza per una por persistent relacionada amb situacions que impliquen contacte social o en públic (persones estranyes o no conegudes, por a la valoració dels altres). Aquestes situacions s’eviten o es passen amb un gran malestar, amb sentiments de vergonya extrema i por a fer el ridícul. La persona reconeix que és una por excessiva.

Entre d’altres situacions, se’n destaquen les següents:

 

  • Por a donar un acte en públic o davant d’una exposició que serà avaluada.

  • Xerrada informal o reunions.

  • Anar a festes.

  • Iniciar una conversa i mantenir-la.

FÒBIA SOCIAL

Es caracteritza per una por davant de situacions o llocs en els quals sigui difícil escapar, si es té una crisis d’ansietat inesperada. Entenem per crisi d’ansietat, l’aparició temporal de por, que sorgeix de manera inesperada i obté la seva màxima intensitat als 10 minuts. És poden tenir 4 dels següents 12 símptomes:

 

  • Palpitacions / Opressió al pit / Por a tornar-se boig

  • Sudoració / Mareigs / Sensació de formigueig a les extremitats

  • Tremolors / Molèsties abdominals / Escalfrets

  • Sensació d’afogament / Por a perdre el control

 

Les situacions en les quals poden tenir por serien:

 

  • Trobar-se fora de casa

  • Barrejar-se amb la gent, en centres comercials, concerts.

  • Fer cua

  • Passar per un pont

  • Viatjar en autobús, tren, avió o cotxe.

AGORAFÒBIA

Quan una persona s’exposa a un esdeveniment traumàtic, pot causar que la persona no pugui tornar a la seva vida quotidiana. Durant un mes i en endavant, es produeixen situacions en les quals la persona torna a viure el què va passar. A través de records constants, imatges, malsons, pensaments i sentiments. Aquest fenomen s’anomena re-experimentació. Quan hi ha aquesta re-experimentació, apareix una evitació. És a dir, que la persona no pot afrontar la situació o el lloc on està, perquè li recorda al succés traumàtic i acaba marxant a un lloc segur. Alhora apareixen respostes d’hiperactivació físiques, és a dir, dificultats per mantenir i conciliar el son, problemes per concertar-se, actuar com si estigues en la situació traumàtica, hipervigilància i  irritabilitat.

 

Quan parlo de successos traumàtics faig referència a:

 

  • Catàstrofes naturals (terratrèmols, huracans, inundacions, erupcions)

  • Catàstrofes no naturals (guerres, atentats terroristes, accidents de tràfic)

  • Mort sobtada d’un familiar molt proper

  • Abusos (sexuals, infantils, maltractaments, violacions)

  • Malaltia greu i el seu tractament (transplantament i supervivents dels càncers)

TEPT (TRASTORN D'ESTRÈS POSTTRAUMÀTIC)

Aquest és l’últim dels trastorns d’ansietat que tracto a teràpia. Aquest trastorn està compost per dos fenòmens. Les obsessions i les compulsions.

Les primeres són com idees, imatges, temors, representacions o impulsos amb un caràcter recurrent (es repeteixen) i intrusiu, egodistònic (pensaments, valors, sentiments i conductes que estan en conflicte, que estan en desacords, amb incoherències, amb disconformitats, que disten de les necessitats i objectius del “jo”) i generadors de molta ansietat. Les més comunes són:

 

  • Por a la contaminació

  • El dubte patològic

  • La necessitat d'ordre i simetria

  • Pensaments de contingut sexual i religiós

 

Les compulsions són totes aquells actes, mentals o físics, habitualment repetitius, dirigits a reduir el malestar generat pel pensament obsessius.  Els rituals associats més comuns són:

 

  • Conductes de comprovació

  • Conductes de neteja

  • Conductes de repetició

  • Conductes d'acumulació

TOC (TRASTORN OBSESSIU COMPULSIU)

Aquest és l’últim dels trastorns de l'estat d'ànim que treballo a consulta. Aquest trastorn es caracteritza per tenir un estat d’ànim cíclic. És a dir, que apareixen cicles de mania i hipomania seguits, a vegades, d’estats depressius. Aquests estats depressius dels trastorns bipolars solen estar més apàtics que tristos, més inhibits que ansiosos i amb la sensació de necessitar poques hores de son.

 

La mania, la podem entendre:

-Durant una setmana o més, una persona té l’anim molt elevat, es sent que és el més gran, disminueix la seva necessitat de dormir, es sent expansiu, amb una elevada autoestima i aumgneta les seves activitats ( laboral, sexual i social). Aquesta sitaució comporta un deteriorament laboral o social.

 

La hipomania, l’entenem:

-Igual que la mania, és una alteració de l’estat d’ànim elevat (no tan elevat com la mania), es sent expansiu o irritable, i té una durada d’uns quatre dies. Aquest estat no és tan greu com la mania i no hi ha un deteriorament laboral o social.

La situació per poder entendre aquest trastorn és la següent:

Són persones que passen d’estar apagats a estar eufòrics, amb molta energia, amb ganes de menjar-se el món, amb la sensació que al dia li falten hores. Quan aquesta eufòria passa, recuperen un estat d’ànim trist i apagat.

TRASTORN BIPOLAR

Un altre dels trastorns depressius que podem trobar en aquest grup és la distímia. Per fer una comparació més entenedora, la distímia seria com una depressió crònica de baixa intensitat. Aquest trastorn es forma a partir de dos anys en els quals hi ha una tristesa de baixa intensitat però constant, la qual provoca insomni, fatiga, baixa autoestima, ansietat, dificultat per concentrar-se, pèrdua d’interès o de plaer i sentiments de desesperança. Moltes vegades, es coneix el motiu pel qual la persona està en aquest estat depressiu. Per exemple: la mort d’un familiar molt proper.

 

Les persones que pateixen aquest trastorn depressiu, tenen una certa dificultat per poder afrontar les situacions estressants i dificultats en l’adaptació a grans canvis de la seva vida. Aquesta expressió depressiva és menys incapacitant a nivell social. La persona segueix realitzant activitats socials però no li proporcionen el mateix plaer que abans. Per això, apareixen aquestes sensacions de no tenir forces per a res. A més, també poden sentir ràbia i irritabilitat per la situació per la qual passen.

 

Tal i com passa a la depressió major, els pensaments són negatius i alimenten la percepció de que tot és negatiu. Aquesta idea produeix la sensació de tristesa que dificulta que la persona pugui realitzar activitats agradables. 

DISTÍMIA
DEPRESSIÓ MAJOR

En aquest trastorn s’identifica un baix estat d’ànim, caracteritzat per una tristesa fora de lo habitual i amb una gran manca de capacitat per obtenir plaer o pèrdua d’interès per fer quelcom. Aquestes persones no senten res a l’interior, tenen la sensació d’estar buits. Tendeixen a sentir-se amb estats de d’indiferència, inquiets, intranquils, amb pensaments alentits (lents) i, sempre, de caire negatiu. El passat, el present i el futur estan marcats per desgràcies i perceben sentiments de culpabilitat.

 

Tenen la sensació d’estar cansats, sense gana, amb alteracions en el son, ploren sense motius aprenents, tenen tendència a l’aïllament i poden manifestar conductes per suïcidar-se o pensaments relacionats amb la mort. Amb l’objectiu d’acabar amb el patiment. 

 

La persona viu en la tristesa i aquesta  afecta a tots nivells:

 

  • Emocions: Negatives (tristesa, ràbia, por)

  • Pensaments: Negatius (dubtes, sentiments de culpabilitat, indecisions, incerteses)

  • Conducta: Poca activitat motriu, és a dir, falta d'energia

El segon grup de trastorns que tracto a consulta són els trastorns afectius, el símptoma principal dels quals, és la alteració de l’estat ànim.

 

I què és l’estat ànim?

 

L’estat d’ànim és la manera de romandre, d’estar, el qual es perllonga en el temps i afecta a tota la esfera psicològica de l’individu. Els estats d’ànim tenen una valència determinada, és a dir, que es parla del bon i del mal estat d’ànim. A diferència de les emocions (alegria, sorpresa, por, ràbia-ira , tristesa, fàstic) l’estat d’ànim es perllonga en el temps, és menys intens i és una resposta a circumstàncies internes del propi individuo. És a dir, que es més difícil activar-lo per un fet o estímul concret. Per fer-ho més entenedor us poso l’exemple següent: Una persona que ha sentit alegria en diferents moments del dia, si al final de la jornada li preguntéssim com està; ens diria que bé, que està de bon humor.

 

El problema sorgeix quan l’estat d’ànim està en els extrems. És a dir, quan una persona està durant dies i setmanes amb un estat d’ànim baix o molt elevat. En termes científics per referir-nos a l’estat d’ànim fem referència a la funció tímica (estat), i es consideren tres termes en l’escala gradual de l’estat d’ànim:

 

-Hipertímica (elevat estat anímic)

-Eutímia (el terme dintre de la normalitat)

-Distímia (baix estat d’ànim)

 

A partir de l’explicació de què és l’estat d’ànim, podem trobar els següents trastorns:

TRASTORNS DEPRESSIUS O DE L'ESTAT D'ÀNIM

Aquests serien els dos grans grups de trastorns que tracto més sovint a les teràpies a Girona, tot i que també tracto:

 

- Alteracions psicològiques relacionades amb processos personals

- Desajustos amb habilitats socials i comunicació oral

- Desenvolupament de tasques preventives en l'estrès quotidià

ALTRES ASPECTES PSICOLÒGICS

Serveis

Per una bona salut mental i per millorar les relacions interpersonals, és necessari abastar diferents aspectes de les conductes, cognicions, emocions, sentiments i trets de la personalitat de cadascú. És per això que treballo a diferents nivells:

  • El gran gruix de trastorns que treballo en la teràpia psicologia clínica són els trastorns depressius i els d’ansietat. En aquest apartat també s’hi inclouen altres aspectes psicològics com per exemple, millora d’habilitats socials i desenvolupament de tasques preventives en l’estrès quotidià.

  • Una altre aspecte que treballo a teràpia, es la teràpia de parella i teràpia de sexològia. A teràpia de sexologia es treballen les disfuncions sexuals.

  • En el servei de talleres es creen i s’elaboren diferents tallers de diferents temàtiques. Els tallers es relacionen amb les teràpies de psicologia, teràpies de parelles i teràpies de sexologia. També s’hi afegeixen tallers d’educació dirigits a pares.

  • En el servei de xerrades s’ofereixen xerrades de sexualitat, d’educació dirigits a pares i de prevenció de violència de gènere dirigit per a joves.

  • En les xerrades i els tallers es poden elaborar diferents temàtiques a demanda del sol·licitant.

bottom of page